[25n contra violencia masclista GRAN.]

25/11/2014

Ara més que mai, contra la violència masclista

Fa pocs dies en una xerrada amb Teresa Moure, reconeguda escriptora i lingüista gallega, alhora que gran defensora de l'ecofeminisme ens plantejàvem la necessitat de continuar parlant del 25N. I sí, ara més mai encara es fa necessari.

Hi ha encara, un excés d'estereotips sobre el concepte de dona alimentat pels mitjans de comunicació que no fan res més que promoure el sentit patriarcal de la nostra societat. Encara avui, hi ha a qui li interessa la submissió de la dona (fins hi tot a cops de puny) per continuar recordant sobre quins patrons s'ha configurat la nostra societat. Només ens cal rellegir i revisionar el Rapte d'Europa o La Violació de Lucrècia o El rapte de les Sibines per adonar-nos-en que en la “nostra estimada” Europa s'hi viu amb ulls masculins.

Des dels clàssics i fins als nostres dies, si revisem la literatura, el cinema, la música trobarem perles que “fragmenten” a la dona, que la imposen. I ho veurem des de El Cantar del mio Cid fins a El silenci dels anyells o Crepúsculo.

Ens cal una revisió de més d'un dels anuncis de TV, anuncis que promouen a un tipus de dona submisa i tallada per agradar a l'home, a l'home que la domina i la mana. Ens cal fer una revisió crítica del cinema que mira la nostra joventut (sense anar més lluny la famosa saga dels vampirs reflex de les cada vegada més submises relacions de parella que viuen l'adolescència de casa nostra) i així podríem continuar repassant perquè encara a principis del segle XXI hi ha qui promou aquest “amor romàntic” on el “la vaig matar perquè era meva” és un dels pilars.

Hi ha qui només es fixa en com viuen les relacions entre gèneres les dones de les mil i una cultures que ara trobem en el nostres barris, que les considerem a vegades ancorades en el passat, que les veiem submises, que les trobem “antiquades” i que considerem que nosaltres, les dones que vam néixer a la segona meitat del segle XX, havíem guanyat la batalla al masclisme. Doncs molt lluny de tot això, moltes de nosaltres veiem esparverades com de grans són els passos que tiren enrere “les fites” que crèiem haver aconseguit.

Si tornem a la literatura més actual ens trobem davant de dos best-sellers que marquen clarament la posició davant d'aquest fet intolerable: Millenium o Grey? Com ens mirem les relacions humanes? Sota quina de les dues mirades? Denúncia o Submissió? Lluita per fer justícia o lluita per “agradar”?

Contra la violència de gènere encara ens queden moltes maratons per córrer. Lluny ens queda aquell Simplemente Maria que ens deia que no lluitéssim, que “ells eren així i que en el fons ens estimaven” però no tant lluny està Grey. Davant de la situació de violència: denúncia o resignació? Lluitar per fer justícia o no lluitar perquè res no canviarà? Saga Millenium o Saga 50 ombres?

No totes són tan valentes ni tenen les eines que tenen Najat El Hachmi (L'últim patriarca) o Amparo Sánchez (Amparanoia), però sí que totes juntes podrem minvar el nombre de dones que són violentades cada any. No podem permetre'ns el luxe de més de dotze dones mortes a Catalunya en un any en mans de les seves suposades “parelles”. Les relacions humanes es basen en el respecte i la igualtat; i aquesta és la clau de l'educació i valors que hem de transmetre a la nostra infància i adolescència. Ara bé, igualtat “nonserviam” a qualsevol preu! Aquesta igualtat serà però, el tema d'un altre debat.


25 de novembre de 2014
Independents Per Salt - CUP Salt
Ens pots trobar a:
Casal independentista de Salt
Carrer Llarg 41
17190 de Salt

independentspersalt@gmail.com

Enllaços: