[Xerrada gallec catala GRAN.]

15/03/2014

La lingua ue falo, la llengua que parlo

El passat mes de febrer el Casal Saltenc Independentista i l’ateneu galego de Girona Aquén Nós van organitzar un xerrada debat amb el títol “Dues llengües amenaçades: els casos català i gallec”.
L’acte el van protagonitzar les dues professores del departament d’Estudis Gallecs de la Universitat de Barcelona, Sabela Labraña i Malores Villanueva.
EL títol era “Na língua que eu falo/la llengua que parlo” i la xerrada es va desenvolupar amb tota normalitat per part de tots els assistents en català i gallec.
En un primer moment una de les ponents ens va presentar el mapa dels territoris de l’Estat on es parla gallec. Al contrari de com molta gent pensa el gallec es parla a Galícia, així com en un lloc molt concret d’Extremadura (Val das Ellas, San Martiño do Trebello, Valverde do Fresno), i òbviament en alguns sectors fronterers d’Astúries (zona Eo-Navia). També es parla en territori Castellà-Lleonès, on només es parlava a l’escola, però un decret va prohibir-ne el seu ús aquest passat setembre, però ara en aquest segon quadrimestre es reiniciarà.
El gallec sobreviu bàsicament gràcies a les associacions que combaten per la seva subsistència.
Un cop presentat el mapa d’usos lingüístics ens presenten una revisió històrica de perquè el gallec es troba en la situació actual.
Galícia és terra d'emigració, i les persones gallegues decideixen abandonar aquesta llengua per usar el castellà com a llengua de migració, de promoció social o d'ús laboral, a més amb l’emoció i creença que el gallec és una llengua que denota pobresa i en canvi el castellà és una llengua de progrés.
Per descomptat i no mereix cap comentari, durant la dictadura tot era en castellà.

A diferència de casa nostra, l’església decideix que la missa es farà en català quan s’abandona l’ús del llatí. A Galícia la cosa no va anar així. Anys 60 durant el Concili Vaticà segons el català apareix com a llengua de l’església.

Altres situacions si que poden ser més comparables a Catalunya: prohibició de publicacions, la prohibició de fer actuacions en gallec o català.

Davant d’aquesta situació hi havia manifestacions de resistència, al 1950 apareix l’editorial Galaxia, als anys 60 i 70 apareixen moltes associacions culturals gallegues, igual que aquí que al 1961 apareix Ómnium Cultural; programes de ràdio, cursos, certàmens, partits polítics clandestins. En ambdós casos dictadura i repressió coincideixen en el temps.

Al final de regim hi ha alguns processos per a legalitzar i normalitzar el gallec.

Al 1970 amb la Lei General de Educació s’obre la possibilitat de que llengües regional poguessin entrar a l’ensenyament de la mainada i com a experiència pilot també en altres àmbits.

Una de les gran diferències i que va dificultar força la situació és que no es tenia una normativa inicial on agafar-se. A Catalunya teníem Pompeu Fabra, a Galícia cap. NO hi havia un codi abans del 70 per on agafar-se a l’hora de fer classe. L’única cosa que hi havia fet per part de l’Institut de la Lengua Galega eren uns mètodes d’aprenentatge però no estaven consensuats. Els anys 1976-77 es va fer una crida a tota persona que estigués interessada en la creació d’aquest codi conjunt per la llengua. El consens no va ser suficientment fort i en lloc d’un acord normatiu se’n van generar tres: l’oficial, la reintegracionista mínims, i una reintegracionista de màxims tendent al padró lingüístic portugués.

Al 1979 el gallec arriba a l’escola a matèria. Decret del bilingüisme 1983.

En aquests anys cada comunitat (Catalunya, Galícia i el País Vasc) van fer un decret diferent, ja que la situació era molt diferent en cada cas.

La llengua és quelcom molt generacional, és allò que passa d’adults a infants i en el moment en que això passava la transmissió generacional ja havia fet el pas “com podia” al castellà.

Galícia es molt rural, tinguem ho en compte. Tota la gent que havia fet l’esforç per passar-se al castell per prejudici, perquè creia que la gallega era una llengua inferior, perquè el castellà era una llengua formal, simbolitzava el progrés, el gallec en canvi simbolitzava la classe baixa, se’n feien burles, el gallec era passat i el castellà modern; aquestes famílies que havien perdut doncs aquesta transmissió generacional, que volien el millor pels seus infants, a l’hora d’escollir, no van escollir el gallec sinó el castellà com a llengua vehicular a l’escola. I van triar perquè el decret permetia triar entre ambdues llengües. I perquè moltes famílies se sentien frustrades i amb poca autoestima davant del tema de la llengua. Arribats en aquest punt de la xerrada hi va haver que va recordar el que ara passa en el nostre país.

Aquest decret que permetia l’opcionalitat va tenir evidentment defensors i detractors. Hi havia qui no volia el gallec com a matèria, sinó com a llengua vehicular. En aquest moment es van manifestar moltes associacions socials, pedagògiques i culturals. Malgrat tot la transmissió generacional es va tallar i a hores d’ara continua tallada.

En un tercer moment es va fer una revisió de dades i amb dades a les mans el que sí que es pot constatar és que s’està equilibrant la franja de persones bilingües.

Després de la revisió estadística, ens centrem en el conflicte actual.

Decret de “ensino 2007” diu que 50% mnim en gallec a l’escola. Del 2003 es passa d 39% a 60% al 2007. Va ser us sdecret consensuat per tots els partits fins el dia abans i el PP es desmarca i diu que no votarà a favor. I el 2009 es modifica el decret perquè per part d'una minoria (l'associació d'estrema dreta, Galicia Bilingüe) comença a parlar d’imposició. 2010 decret de plurilingïisme, ambdues llengües han de tenir el mateix pes, s'incorpora anglès amb 30%, i mai tecnologia ni matemàtiques poden ser en gallec. Va ser rebutjat per tothom excepte pel PP. En aquest moment està al suprem. 2010 quatre manifestacions multitudinàries, però el cas gallec no és tan conegut com el català.

La gran diferència rau en que el govern català aposta per la llengua i cultura, es defensa des de les institucions públiques, el cas gallec no rep aposta per part del govern gallec, sinó que la lluita la porten associacions civils i culturals i amb molt voluntariat.

Entrats al final en un procés de debat hi ha molts interrogants que van anar apareixent, i per descomptat hi ha moltes respostes que queden a l’aire:
Pot haver trontollat el català arrel de la crisi? Fins abans de la crisi hi havia hagut prestigi vers el català, ara es pot haver donat un retrocés. Podem permetre que els prejudicis desfavorables vers el català o el gallec, prejudicis d’inferioritat puguin fer trontollar les nostres llengües d’aquesta manera? Com ho podem treballar?

Si el català no te una altra significació diferent a ser considerada matèria a l’escola, és una guerra perduda.

Com enganxem a la joventut? Per què es desvinculen a les xarxes d’amics? Per què abandonen en molts casos la llengua materna?

El català esta amenaçat pels poders. Ara hi ha cinc escoles amb la sentència ferma, però n’hi ha 26 que esperen als jutjats.

En el cas gallec l’atac a la llengua no s tan dur com el cas català, queda més dissimulat.

Com crear la consciència per la defensa de la llengua i cultura? Hi ha qui se sent gallec com el que més i no parla gens de gallec. Comparant-ho amb Escòcia, allà ningú parlava escocès (o quasi ningú) i volen la independència perquè sí que tenen sentiment de país. Hi ha moltes preguntes sense resposta però dues coses sí que creiem poden afirmar que són claus ara en els dos casos: hem d’estar en guàrdia i moure'ns perquè és la mobilització la que crea consciència. Vetllant perquè tot plegat no sigui un soufle.

I alhora hem pensar en com s'ha de fer el projecte lingüístic de país enfortint el català i reconeixent la resta.

Va ser una bona trobada, un bon debat i un bon moment per a la reflexió.

Activitats com aquestes ens ajuden a mantenir la guàrdia ben alta. I com no podia ser d’altra manera, tot va anar acompanyat de bon licors i pastissos gallecs i catalans.

Independents Per Salt - CUP Salt
Ens pots trobar a:
Casal independentista de Salt
Carrer Llarg 41
17190 de Salt

independentspersalt@gmail.com

Enllaços: