[Taularodona educacio GRAN.]

18/12/2013

Canvi de paradigma en l'educació

El dijous dia 12 de desembre a Salt vam parlar d’educació. De fet ens vam plantejar una pregunta a qui ningú va saber donar resposta: Cap on va l’educació?
Des d’IPS vam muntar aquesta xerrada perquè aquest sempre ha estat un dels temes que més ens ha preocupat, tema que considerem cabdal per a transformar i compensar les desigualtats que s’estan donant a nivell social.
Vam convidar a Xavier Díez del sindicat USTEC, a Sergi estudiant i representant del SEPC i a Xavier Besalú professor de pedagogia de la UdG.

Com a conclusió podríem dir que tothom va estar d’acord en que ens trobem no tant en una època de canvis, sinó en un canvi de paradigma i això ens fa plantejar moltes preguntes, una de les quals és cabdal per al futur: la formació del professorat. Si per una banda la Conselleria ens diu que “ara sí” que tindrem una bona formació inicial perquè hi invertirem molt ens esvera saber que no hi ha un duro per a formació permanent. I recordem que estem en una època de retallades en la que d’accés de professorat novell n’hi ha poc. En canvi, els que ja fa un anys estem a l’escola pública i que vam rebre formació ja fa uns quants anys no tenim una formació permanent realment ben plantejada per a donar resposta a moltes de les qüestions que ens trobem a les aules. Es va discutir molt sobre que tot plegat no és fruit de la casualitat, sinó que és fruit d’una estratègia que té un objectiu molt clar; no permetre les mateixes oportunitats a tothom. L’educació és un dret universal, i si no anem en compte ens podem trobar que ens la desmantellin i que sigui el primer filtre social que trobem. Els últims decrets que permeten l’accés de les empreses a l’escola pública ens hauria de posar en peu de guerra!. No cal que oblidem que PISA ve de la mà de l’OCDE i que aquesta organització pressiona perquè les reformes que es plantegin continuïn perpetuant les diferències socials que tenim: una elit al govern i al poder, i la gran majoria ma d’obra barata i si pot ser poc culte. De fet si donem una ulla crítica ens adonarem que actualment ens trobem davant escoles que volen formar persones crítiques, cultes i que aprenguin a pensar i altres que feina tenen a passar les competències bàsiques. Que l’ensenyament estigui en mans de l’estat és una arma de doble fil: ja que per una banda assegurem l’educació a tothom, però alhora no hem d’oblidar que és una forma de control social. La LOMCE i la LEC, ens recorda en Xevi Díez són la mateixa partitura ja que en el fons el que venen a retallar i treure’ns de les mans és el poder del claustre, perdem el poder del consens. I Besalú hi va afegir que no és una llei retrògrada sinó que està absolutament en onda amb els principis del neoliberalisme. Des de la universitat els estudiants ens recorden que l’estratègia 2015 de governança universitària restarà poder als òrgans col•legiats i als estudiants. Per tant ens cal vetllar perquè l’educació sigui popular i pública si volem igualar les oportunitats i dret d’estudi per a tothom. Una de les coses que no hem d’oblidar i ens recorda Besalú és que l’educació no va enlloc, sinó que algú la fa anar. I la farem anar seguint els principis d’universalitat o bé ens inclinem al privilegi. Ens hem de creure que tenim una bona escola, la millor de tots els temps. Estem davant d’una història d’èxit i no podem permetre que ens la prenguin. Perquè l’escola mai perdrà el seu paper més important, i no és la transmissió de coneixement, sinó que és l’element clau per a la socialització dels nostres infants i joves. I perquè considerem que l’educació és important per sí mateixa, perquè per nosaltres és una prioritat malgrat el poc marge de maniobra que ens han deixat per culpa de les retallades, continuarem educant, continuarem la nostra lluita per salvar un dels pilars claus de la nostra societat: l’Educació. Una altra de les consideracions que van posar-se sobre la taula, va ser la consideració del valor del temps que els nostres infants i joves no passen en les aules, aquesta temps no escolar però que és altament educatiu. No podem oblidar les polítiques que el sustentin. Perquè aquestes intervencions socioeducatives són compensadores de les desigualtats socials en les que ens trobem immersos. Per aquesta raó, des d’IPS continuarem lluitant perquè malgrat les penúries puguem oferir la màxima qualitat educativa, a qui hem de considerar el tresor del nostre país: les generacions futures. Només si ens ho creiem podrem tornar a fer funcionar aquest ascensor social que sembla estancat en algun pis d’aquest enorme entramat que és la nostra societat.
Independents Per Salt - CUP Salt
Ens pots trobar a:
Casal independentista de Salt
Carrer Llarg 41
17190 de Salt

independentspersalt@gmail.com

Enllaços: