[8demarcdones GRAN.]

07/03/2012

DIA DE LA DONA TREBALLADORA

M’agradaria algun dia deixar de celebrar el “dia de la dona treballadora”. Sóc del parer que s’han de rememorar i celebrar diades especials, però celebrar aquest dia em continua provocant sentiments contraris. Per un costat em sembla que està bé que se’ns dediqui un dia en el que podem reclamar la nostra condició de dones, dones treballadores, motors d’aquesta nostra societat però per altre em posa de manifest que la suposada igualtat de gènere continua estan molt per sota dels paràmetres que hauria d’estar a aquestes alçades de segle XXI.
Em continua fent mal haver de dedicar un dia a recordar a aquesta nostra societat del benestar, que s’ha acostumat a una mena de rutina cruel, que Ella continua estant sotmesa a Ell.
Em continua fent mal saber que Ella a nivell laboral continua cobrant menys tot i representar un 59% dels títols universitaris de la UE.
Em molesta que Ell encara espera que Ella s’ocupi en major nombre d’hores setmanals a les tasques domèstiques i que això faci que només el 67% de les dones amb fills de la UE treballi enfront del 92% dels homes.

Em fa plorar que Ella continui patint violència en mans d’Ell. En el que portem d’any 5 dones han estat assassinades per violència de gènere a Catalunya. No comprenc perquè si totes i tots estem patint aquesta estafa anomenada crisi, hagi de ser Ella la que mori en mans d’Ell per culpa de les tensions que tots vivim. I m’indigna que el govern no hagi incrementat els recursos per fer front a aquesta situació, ans al contrari n’ha desmantellat alguns. Moltes Elles ens preguntem per què s’ha eliminat el Programa de Seguretat contra la violència masclista i per què l’institut català de la dona ha vist decrèixer tant el seu pressupost (2010 11.7 milions; 2011 9.8 milions) i com no també ens preguntem per què l’Institut Català de les Dones ara depèn del departament de Benestar i família i passa a ser tractat no com una qüestó d’igualtat sinó de l’àmbit familiar.

M’indignen les desigualtats en els sous, les desigualtats d’oportunitats, les desigualtats per accedir a llocs de treball amb responsabilitat, desigualtats en l’atur de llarga durada, desigualtats en les condicions de treball... però aquestes desigualtats no semblen afectar al govern de CiU ja que també ha eliminat la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, que vetllava per la conciliació de la vida laboral i personal de les treballadores, desenvolupava la figura d’agents d’igualtat als ajuntaments i empreses privades i promocionava dones per a càrrecs de direcció.

M’emprenyen les retallades en els serveis públics: retallades en l’assistència a la gent gran, retallades en escoles bressol i en general en tot el quart sector i àmbit social i educatiu que l’únic que faran serà fer un pas enrera perquè la cura, la cria i el treball domèstic impossiblitaran la tan reclamada reconcialiació de la vida laboral i personal de les dones. Encara han de passar uns quants anys perquè les dades que demostren l’estudi: dones en crisi de la fundació de dones SURT – informe finançat per l’Institut Català de les Dones – es capgirin i els hàbits vers les tasques de la llar i la cura recaiguin igualment sobre Ella i Ell. I no hi afegiré que amb les retallades en Sanitat, cada cop les persones malaltes requeriran de més cures a casa i qui demanarà els permisos a la feina, reduccions de jornada, etc. tornaran a ser Elles... i totes aquestes situacions afectaran a la futura cotització i prestació de les dones, cosa que comportarà un retrocès en la seva autonomia.

Em fa riure que diguem que tenim un model coeducatiu als nostres centres. Les nostres aules, els nostres instituts, continuen repetint i reproduint models sexistes i amb les retallades en educació no s’ajuda gaire per poder invertir en un projecte seriós i real per acabar amb el sexisme; ah! i a sobre es continua finançant i concertant amb diners públic escoles que eduquen diferenciadament a partir del gènere.

Podríem continuar o bé desenvolupar millor tots els aspectes que he apuntat però hi ha una pregunta que em volta pel cap: totes aquestes retallades són inevitables? No hi ha alternativa?

Segurament és qüestió de prioritats i segurament si perseguíssim el frau fiscal (dades de GESTHA a Catalunya el frau representa 16.000 milions d’euros; el 72% del frau fiscal el fan les grans empreses i fortunes i el 82% de les empreses de l’IBEX tenen seu o filials a paradisos fiscals); la Casa Reial despesa oficial 8.4 milions d’euros; augment d’un 30% en despesa militar, o bé el proposat pels sindicats sou màxim pels polítics, alts càrrecs del sector públic i personal directiu a 5.000€/mes bruts.

I si aconseguíssim els diners, si tinguéssim uns polítics que realment apostessin per la igualtat de gènere, què podríem fer? Què cal fer per acabar amb aquesta desigualtat?

  • Projecte no sexista transversal i amb pressupost necessari per acabar amb un sistema d’ensenyament sexista (revisió del currículum, material didàctics, formació del professorat..)
  • Invertir en la formació continuada amb campanyes de sensibilització, tallers
  • Projectes que treballin amb mitjans de comunicació i empreses per una publicitat no sexista
  • Lleis i organismes que facin complir la igualtat d’oportunitats al mercal laboral; concretades en els convenis col·lectius i organismes que garanteixin el compliment
  • Llei de gratuïtat i despenalització de l’avortament. Només Ella pot decidir si vol o no vol ser mare. Només Ella pot prendre la decisió de portar una nova vida al món.
  • Reconeixement a nivell social i legal de les treballadores a l’àmbit domèstic.
  • Projectes d’investigació feministes i antipatriarcals.
  • ...

Si sabem el què hem de fer, per què no ho fem? Si hi ha lleis que ho emparen per què no hi posem els recursos necessaris? Per què no passem de les intencions als fets? A quí no li interessa que Ella deixi de ser considerada per sota d’Ell. No serà que és molt rendible a nivell econòmic i des de la lógica capitalista que patriarcat i capitalisme continuin anant de la mà?

Davant de tot plegat cal que totes les dones prenguem consciència del nostre paper dins d’aquest context de crisi, no acceptem ni un pas enrera en els nostres drets i sobretot cridar ben fort que aquesta crisi no pot ser sota cap concepte l’excusa per desfer el camí que amb tant esforç vam començar avui fa 101 anys.

 I em repeteixo, tanmateix en poc temps poguem esborrar aquesta efemèride del calendari, segurament voldrà dir que realment dones i homes som realment iguals en totes les situacions i moments de la nostra vida; això sí continuarem tenint com a èssers diferents les nostres peculiaritats que ens fan especials. No tinc ganes d’esperar un altre segle perquè aixó sigui una realitat!

Independents Per Salt - CUP Salt
Ens pots trobar a:
Casal independentista de Salt
Carrer Llarg 41
17190 de Salt

independentspersalt@gmail.com

Enllaços: