[Portades GRAN.]

02/12/2011

De Salt se'n parla sovint

De Salt se’n parla sovint, i massa sovint, per parlar de delinqüència. Acceptem que n’hi ha, evidentment i no pensem pas amagar el cap sota l’ala però hi ha una pregunta que ens volta pel cap després de llegir La Vanguardia del passat 9 de novembre: realment s’està fent alguna cosa per prevenir-la? La resposta segurament depenent de quin sector contesti serà oi tant que sí!: hi ha un increment substancial de presència policial i de tasques policials que fan que aquests multireincidents estiguin detectats, vigilats, i de tant en tant passin una estona a la garjola.

Però si m’ho preguntéssiu a mí us diria que aquestes intervencions deuen ser correctes, ara bé hi ha una altra feina que si algú fa que em perdoni, però no es veu o no es dóna a conèixer suficientment. Qui està treballant perquè els joves desocupats i desvagats ( com diem a casa) tinguin una il·lusió per la que sortir al carrer cada dia?

El dijous passat en una xerrada de Tribuna de Girona, el vicepresident de la Cambra de Comerç Sr. Jaume Fàbrega va dir una cosa que realment si és aplicable a tot arreu, a Salt, hi cau com l’anell al dit “Tenim l’obligació d’oferir un horitzó als nostres joves”. A Salt quin és l’horitzó de molts joves: llevar-se  i…? No tenen formació, van sortir del sistema fa molts dies. No tenen feina, tenim un índex d’atur que està al menys en un 30% i no tenen referents adults que els donin eines per sortir d’aquest espiral.

L’any que ve diuen les estadístiques serà pitjor que aquest, l’atur no deixarà de crèixer i per tant …

Què necessitem? Idees sostenibles. Propostes que realment serveixin per trencar la vella llosa que pesa sobre els guetos. Sobre els guetos de les classes baixes es concentren els índexs de fracàs escolar (i personal) més grans.

Què tenim? O mes ben dit, què hem tingut (rebut)? Molts diners en programes, molts diners per invertir, però no es veu la feina ni l’herència que han deixat. Per la informació de què disposem, podem afirmar sense por a equivocar-nos, que en cap poble de Catalunya s'han "mal invertit" tants diners. I “mal invertit” per què? Com els gestionem (o els hem gestionat) tants diners? No veiem cap programa, no veiem línees clares, no hi ha un organigrama funcional dels serveis socials treballant tots en la mateixa línea. Ens manca el que en una organització de qualitat es diu la visió, la misió i els objectius.

Ja comença a ser hora que tots plegats, tots els que tenim ganes de treballar ho fem vers un sol objectiu: un horitzó per totes les generacions de Salt. Salt té un teixit associatiu que molts envejarien, té un munt de voluntaris preparats i llestos per treballar en programes de veïnatge, d’intercanvi, en programes educatius, culturals,… doncs si tots volem el mateix com és que  no ens trobem? Serà perquè cadascú només busca el seu rendiment personal, polític o social?

Des d’aquí volem fer una crida al rigor, a la seriositat i a la responsabilitat: seiem-nos i dibuixem un full de ruta únic i clar. Els nostres joves ens ho estan dient a crits. Quan un jove delinqueix pot ser per moltes raons. Hi ha qui dirà per manca de valors, hi haurà que dirà per comoditat, hi ha qui dirà que és normal “venint” d’on venen…. Tal com comentava R.Prada a El Periòdico[1] “… sabem que el procés d’integració -en especial en barrirs populars- no és gens fàcil. Hi ha pressió sobre l’espai urbà, els servies, l’escola; hi ha precarietat laboral i diferències culturals…”.

Nosaltres continuem dient ben alt : és fracàs d’un sistema que no accepta a tothom de la mateixa manera. Cridarem que cal donar un referent i un espai de trobada a aquests joves que ara per ara no tenen cap horitzó, cap il·lusió i que potser el delinquir els és una cosa fàcil, quelcom que els diverteix o potser realment és quelcom que no deixa de col·locar-los al llindar de l’abisme. Un abisme pel qual els és igual caure que tirar-se. Sota no hi ha res ni ningú que els esperi ni els vulgui amparar. Qui no té res, no té por a perdre i li és igual arriscar fort.

El tema no és fàcil, i segurament la solució no la trobarem d’avui per demà, però el que és segur que un dia o altre hem d’enfilar l’agulla. I sis plau, fem-ho abans no es tanqui el forat i no poguem sorgir aquests brins d’esperança que encara tenim.

29 de novembre de 2011

[1] Nous catalans, vells dilemes. Rafael Prada. El Periódico 11 de novembre de 2011

Independents Per Salt - CUP Salt
Ens pots trobar a:
Casal independentista de Salt
Carrer Llarg 41
17190 de Salt

independentspersalt@gmail.com

Enllaços: